L'antic sistema educatiu industrial reprimeix l'autoestima, minva la confiança i mata la creativitat dels infants. La prova d'això és la neurosi i el malestar que pateix —o ha patit— la gran majoria dels adults. Tots nosaltres, que formem part de l'escola conscient Terra, ho sabem per experiència personal. De fet, és precisament la nostra pròpia experiència de transformació la que ens motiva a voler transformar les escoles tal com les coneixem.
Estem convençuts que l'educació és tant el gran problema com la gran solució per a la humanitat. La societat i el sistema són un veritable reflex de com pensem i actuem com a ciutadans. Per això, la revolució educativa és el que, en última instància, transforma el món. No és casualitat que l'educació conscient que promovem busqui permetre als infants obtenir-ne els beneficis, a la seva manera i al seu ritme.
És a dir, que aprenguin a cultivar l'amor propi per gaudir d'una autoestima saludable, sentint-se segurs i còmodes sentint-se qui realment són. Que aprenguin a ser feliços per si mateixos, sense necessitat d'estímuls externs o apegaments excessius. I que siguin empàtics, pacífics i afectuosos amb els altres.
És a dir, que aprenguin a ser independents i autosuficients en totes les àrees i esferes de la seva vida. Que gaudeixin de llibertat de pensament, tinguin els seus propis criteris i actuïn amb sentit comú. I que sàpiguen respondre amb maduresa i resiliència als reptes que la vida els presenta.
És a dir, que tinguin una brúixola interior que els permeti saber què és realment important a la vida. Que tinguin una idea clara del que significa l'èxit per a ells. Que confiïn en si mateixos i en la vida, prenent decisions basades en la intuïció. I que actuïn d'una manera cívica i honesta, cultivant l'altruisme i la generositat.
És a dir, han de saber què els agrada (passió), en què són bons (talent) i quin problema social estan motivats a resoldre (contribució). Han de dur a terme les seves funcions professionals amb vocació de servei i integritat. I han de ser líders d'ells mateixos, comprometent-se amb un propòsit que doni a les seves vides un significat més transcendent.
És a dir, haurien de ser escèptics i atrevir-se a qüestionar la mentalitat única dominant del nostre temps. I haurien de convertir-se en adults savis, conscients i creatius que s'atreveixin a honrar la seva singularitat i viure de manera autèntica. I, en última instància, haurien d'aprofitar i gaudir al màxim aquest regal anomenat «vida».